Badalonins al món: Aina Cuesta des de Nova York

Autor

Categories

Compartir

Nova York, la ciutat més desitjada del món, la ciutat de les oportunitats… El meu, un somni fet realitat; seguir formant-me com actriu en un altre idioma, en un altre país. I aquí estic, ni més ni menys que a Nova York. Després d’haver acabat els meus estudis d’art dramàtic i haver pogut treballar professionalment, aquest era el meu repte i em sento infinitament afortunada d’estar realitzant-lo. Tots els inicis són durs i aquest més del que m’esperava; l’anglès, tot i que venia preparada, em va resultar una barrera per poder estar a classe al 100% a gust, tenir tots els companys americans i tenir tanta feinada de sobte en un altre idioma, no va ser fàcil. Per sort aquí són molt atents i considerats i sempre estan disposats a ajudar-te, facis el que facis. I la resta? Viure a Nova York és un repte dia a dia. És la tercera ciutat més cara del món, i quan t’independitzes per primer cop i decideixes fer-te càrrec de totes les despeses, te’n adones que t’has d’espavilar com no ho has fet mai. Faig vuit hores de classe diàries, treballo, tinc assajos, i a la nit, a cuinar per l’endemà! És realment la ciutat que no descansa i, ho puges al tren o estàs perdut. Passes pel mig de Times Square a les 4 del matí, i se’t fa de dia. Aquesta és la sensació de viure a Nova York. No hi ha nit, no hi ha dia, Nova York està a la teva disposició allà quan més la necessitis. El que més m’agrada de Manhattan és caminar sense presses (cosa habitualment difícil), posar-me els cascs i deixar-me portar al meu destí anant sempre descobrint nous racons. Els carrers creuen la ciutat de punta a punta i es fan llargs i amples, donant-te la sensació de grandesa i llibertat. M’encanta! Per contra, odio els metros… són la cosa més endarrerida que pot tenir aquesta ciutat; cada setmana arreglen noves vies i els trens canvien les rutes, tens sort si no trigues dues hores més en arribar a casa els caps de setmana. No sabem la sort que tenim amb el transport públic a Barcelona. Vaig arribar ara farà 8 mesos i fins el moment, el futur aquí em pinta molt bé, així que molt contenta puc dir que aquesta és i serà també la meva ciutat. Tot i així, venint de Badalona, és fàcil trobar a faltar moltes coses del dia a dia. La sensació d’estar al centre i viure com en un poble, fer el Carrer del Mar amunt i avall com si tingués quilòmetres de distància, la Rambla, unes braves i una clara, un partit de bàsquet allà on vulguis parar-te, un centenar de forns i una bona truita de patates… La família, els amics, els meus alumnes, jugadors, en definitiva sentir-te a casa. M’agradaria molt dedicar aquest escrit al meu avi, qui des de fa anys em fa llegir les cartes dels Badalonins a l’estranger per poder després comentar-les. Ara resulta que sóc jo, qui des de l’altre banda de l’Oceà, li escric jo una en ell.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

La revista

Segueix-nos

17,380FansAgradda
2,892SeguidorsSeguir
11,548SeguidorsSeguir

Últimes noticies

Autor

Compartir