Guanyem i ERC-Avancem Més van presentar-se a les passades eleccions municipals, del mes de maig passat, sota el paraigua de la “Badalona Valenta”. Les dues formacions juntes van aconseguir 7 regidors. Un cop passades les eleccions, ERC va decidir trencar la coalició i durant el passat mes de juny els dos partits van anar per separat al ple municipal. 4 regidors serien per Guayem i 3 per ERC. Aquest és el principal motiu perquè ara un informe de la secretaria accidental de l’Ajuntament de Badalona, Remedios Hijano, hagi redactat un informe on avala la possibilitat que les dues formacions puguin presentar un candidat diferent. Tot i que des del primer moment, ERC-Avancem Més han anunciat que la seva candidata pel ple del nou alcaldable, que s’ha de celebrar el dia 12 de maig, continua sent Dolors Sabater, ERC tindria la possibilitat legal de presentar Oriol Lladó, segon a la llista de la Badalona Valenta, com a candidat. Un informe de secretaria permetria a Guanyem i ERC presentar un alcaldable per separat, segons la secretaria “respecte dels grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya – Avancem– Mes i el de Guanyem Badalona en Comú, de conformitat a la doctrina jurisprudencial del TC exposada, les previsions legals que contenen els articles esmentats al paràgraf anterior, constitueixen una garantia per a la protecció dels drets que reconeix l’article 23 de la Constitució (STC 31/1993, de 26 de gener i STC 185/1993, de 31 de maig), per tant cadascun dels dos grups constituts a l’inici del mandat legislatiu, poden presentar els respectius caps de llista i que ocupaven el primer i el segon lloc en la candidatura, sense perjudici d’eventuals renuncies”.
D’altra banda, la secretaria deixa clar que “són candidats a l’alcaldia, d’acord amb el que disposen els articles 196 i 198 de la LOREG, els que encapçalin les llistes, considerant-se a aquests efectes que encapçala la llista en que figurava l’alcalde el següent de la mateixa a no ser que renunciï a la candidatura”. En aquest cas, afegueix la secretaria, “En aquest cas aquesta possible renúncia al càrrec d’alcalde per part del següent a la llista, no pot
implicar alhora una renúncia a la condició de regidor/a d’aquest següent de la llista, ja que això suposaria una vulneració dels drets que reconeix l’article 23 de la Constitució (STC 31/1993, de 26 de gener i STC 185/1993, de 31 de maig), donat que la designació de nou alcalde es produeix per renúncia de l’actual alcalde, per la via de l’article 198 LOREG”.
L’informe acaba dient que “en conseqüència, en el cas que durant el mandat es produeixi la vacant de l’Alcaldia, com és en el cas que ens ocupa – i per renúncia de l’alcalde-, els caps de llista poden renunciar a ser candidats d’alcalde essent, en cada cas, el següent de la corresponent llista el que ostentaria la condició de cap de llista, amb el benentès que si l’alcalde dimitit no hagués renunciat a la seva condició de regidor, hauria de passar a ocupar, a efectes de nova elecció d’alcalde, l’últim lloc de la llista de regidors”. Això, segons la secretaria significa que qualsevol dels 27 regidors podrien ser candidats per fer alcalde o alcaldessa, sembla i quan els regidors que van en aquesta llista decideixen que no volen ser candidats, aquests poden seguir sent regidor o regidora de l’Ajuntament.
