Primer pacient amb un nou bioimplant a Can Ruti

0
2067

Quan es produeix un infart de miocardi, el cor perd força per bategar a causa de la mort de les cèl·lules de l’àrea lesionada, que han deixat de rebre sang des de les artèries coronàries. Aquest fet, en funció de la gravetat, pot condicionar la capacitat per dur a terme activitats de la vida diària, així com la qualitat i l’esperança de vida. Recuperar part de la força per bombejar la sang és un dels objectius que persegueix el grup de recerca en Malalties del Cor a l’IGTP (ICREC), dirigit per Antoni Bayés-Genís, que aquest passat mes de maig va aconseguir traslladar definitivament a la clínica una nova teràpia: per primera vegada s’ha fixat un bioimplant de cèl·lules mare directament al cor d’un pacient. Es tracta d’un bioimplant format per pericardi humà descel·lularitzat i enriquit amb cèl·lules mare mesenquimals (procedents de cordó umbilical). Els investigadors que l’han desenvolupat l’han batejat amb el nom de PeriCord, en honor als dos components que el formen: el pericardi i el cordó. Aquestes cèl·lules han demostrat tenir gran plasticitat i importants propietats immunomoduladores i antiinflamatòries. Els darrers estudis preclínics en el model de porc havien demostrat que aquest tipus de bioimplant tenia la capacitat de reduir de forma significativa la mida de l’infart així com millorar la funció cardíaca i, l’any 2013, el grup ja havia demostrat la capacitat d’aquestes cèl·lules mare per formar petits vasos sanguinis a l’àrea infartada del cor en ratolins i reoxigenar-la. “Ha estat un llarg camí des de les primeres proves preclíniques” explica Bayés. “Si es confirma la capacitat reparadora en humans podríem remetre complicacions habituals derivades d’aquestes cicatrius, com la insuficiència cardíaca”, afegeix.

Cirurgia pionera al món

A finals de 2018 es va aconseguir l’aprovació definitiva del PeriCord per a l’ús humà per part de la Agencia Española del Medicamento y Productos Sanitaris (AEMPS). El medicament s’elabora en les sales blanques de teràpia avançada del Banc de Sang i Teixits i s’implanta als quiròfans de l’Hospital Germans Trias. Ha calgut esperar fins el maig de 2019 per implantar aquesta nova teràpia en un primer pacient, en un procediment coordinat des del Servei de Cirurgia Cardíaca, amb Christian Muñoz al capdavant. És la primera intervenció quirúrgica a nivell mundial d’aquestes característiques i, per tant, cal seguir el procediment d’avaluació de la seguretat d’aquest nou tipus de teràpia, que se situa a mig camí entre la cirurgia convencional i el trasplantament d’òrgans. El primer pacient intervingut, a qui es fa el seguiment des del Servei de Cardiologia de l’Hospital, evoluciona de forma molt favorable i els primers resultats mitjançant ressonància magnètica mostren una reducció en la mida de la cicatriu de l’infart als 3 mesos post-implantació. Aquest projecte ha estat possible gràcies al suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya mitjançant els ajuts PERIS, el Instituto de Salud Carlos III i  “la Caixa”.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom