Aquesta setmana a Opinió en Jordi Ballesteros ens parla de: “Muriel”

0
913
Dimarts al vespre vaig tenir ocasió de parlar, com a president d’Òmnium a Badalona i Barcelonès Nord a l’acte de record a la Muriel Casals. I vaig dir, més o menys, això:
La Muriel va agafar el llistó del compromís i del rigor i el va pujar fins dalt de tot. Va prendre la bandera del civisme, de l’educació i de l’escolta activa i va enlairar-la per damunt de tot i de tothom. Va entomar les actituds tancades, les posicions insultants i les raons de la força i va passar-les pel túrmix d’un somriure, d’una frase amable o de la coherència més contundent.
La Muriel va agafar una entitat amb un passat valent però testimonial i discret i va projectar-la cap al futur més lluminós, ambiciós i desacomplexat. Va prendre la resolució de treballar colze a colze amb tothom i va convertir-se en catedràtica del companyerisme, de l’eficiència, de la transversalitat i del pacte. Va entomar les discussions, els dubtes i les disputes i va transformar-se, ella i l’entitat que presidia, en aquell bluetack com li agradava dir, en aquell fil discret que tot ho enganxa, que tot ho cus.
La Muriel va agafar el somni antic i llarg d’un país lliure i ens el va anar fent real, poc a poc, dia a dia, davant dels nostres ulls. Va prendre nota del país plural, que batega en molts cors diferents i va teixir complicitats impossibles, acords impensables i pactes insospitats. Va entomar la responsabilitat i se la va carregar a l’esquena, fent veure que era lleugera, fent veure que no pesava.
La Muriel ho va fer. I ara, per sobre del dolor i de la tristesa immensa, ens toca seguir a nosaltres. A Badalona, a Santa Coloma i allà on convingui… Perquè és normal treballar per un futur millor, és normal que un país decideixi el seu futur, és normal voler un país normal. Gràcies Muriel.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom