Parlem amb la jove badalonina Noveprit que publicarà el llibre “Los mundos de Kaur”

0
3581

Noèlia Villar

La Noveprit, és una jove badalonina nascuda a Catalunya i amb pares de l’Índia. En les setmanes vinents publicarà el seu llibre “Los mundos de Kaur”, un llibre sense editorial que parla des d’una dona nascuda a l’índia després d’un matrimoni concertat fins a una adolescent nascuda aquí. Aquest projecte tan important per a ella i per a moltes persones, parla sobre tots els xocs culturals i la vida que té una dona de l’índia, a la seva terra o a un altre.

De què tracta “Los mundos de Kaur”?

“Los mundos de Kaur” consta de dues parts. La primera parla sobre la història d’una dona de l’Índia, de qualsevol, com podria ser la meva mare per exemple. Explica com viu la dona en diferents situacions, com per exemple com és viure en un matrimoni concertat als anys 90, amb menys comunicació, sense internet, sense els coneixements que tenim ara, en uns altres temps… representa l’esforç que van fer les dones i que nosaltres desconeixem. L’altra part tracta sobre una noia adolescent com podria ser jo, sense els problemes d’un matrimoni concertat, que té un xoc cultural i es troba amb un impediment entre què poden fer les amigues i jo no. Ja sigui la vestimenta, sortir de festa, tenir parella… tot pel “què dirà la societat” al ser filla d’una família índia. El llibre tracta bàsicament la comparació d’una noia com jo i una dona com la meva mare.

Per què aquest títol?

Los mundos de Kaur. Per començar Kaur és el meu cognom, però no només el meu sinó que és un nom que tenen totes les dones de l’Índia de la religió Sij. Significa princesa però també lleona. Mentre tots els homes tenen el cognom Singh, les dones tenen el de Kaur. Tenir un cognom o un altre representa tot el tema de la casta, del rang social, de situar en quin lloc de poder de la societat estàs. Per tant aquest títol demostra aquests diferents mons, el món de la realitat, de la apariencia, del mite, dels orígens, en el món que estàs vivint però no tens origen… el món d’aquestes dones.

Què vols reivindicar?

A part d’ensenyar en quina situació es troben les dones, vull reivindicar tots aquests estereotips que hi ha relacionats amb la tradició. La vestimenta, el casament, la casta… pensaments que hi ha dins de la societat, ja sigui de la gent d’aquí com de la gent d’allà que viu aquí. Vull deixar clar que no és un pensament d’un altre segle sinó que segueix havent-hi aquesta manera de pensar avui dia. És molt important reflexionar i donar a conèixer que això segueix existint i que s’ha de fer desaparèixer.

En quina situació, diferències i xocs culturals t’has trobat aquí?

En moltes ocasions, un exemple és el tema de trobar parella. Si estigués amb un noi, s’hauria de mirar ja si tinc l’edat per casar-me. No podria tenir més d’una parella perquè de cara a la resta de la gent semblaria que sóc una noia que” va de flor en flor”, si estic amb algú directament és per casar-me. A l’Índia si es casa primer la germana petita dona a entendre que li passa alguna cosa a la germana gran perquè ningú s’hagi casat amb ella, com si tingués un defecte. A més, de cara a la societat, un noi a l’hora de buscar una noia ha de ser de la mateixa religió, de la mateixa casta i que no hagi estat amb ningú entre molts altres requisits, en canvi, si un home té una parella d’una altra religió no està igual de mal vist que si fos a l’inrevés, que seria com un pecat. Per tant no només hi ha diferències amb la societat d’aquí sinó que també hi ha amb els homes. En la majoria de casos, la filla representa el respecte de la família, se la cuida molt i per tant se li apliquen moltes restriccions, és per això que si tingués una parella que “no ha de tenir” per a la societat seria una família molt mal vista, molt més que si es tractés d’un fill. Un altre tema és el de la roba, o el de sortir a la nit. Tot es basa en el què diran i en tenir una bona imatge com a família de cara a la resta de la societat. “Has de saber cuinar, perquè si no quan et casis amb el marit…”Jo he patit molt aquest xoc, ja que la resta de la societat aquí és molt diferent, ho noto molt amb les meves amigues per exemple.

Aquestes situacions de quina manera les vius? Per a tu és important mantenir aquesta tradició?

Jo segons quines coses les entenc, però hi ha situacions que no se’m permeten, però sé que no estic fent res malament, per molt que ho digui la tradició. Penso que mantenir la tradició és important, però també s’ha de donar cara a aquestes persones amb aquesta mentalitat, si sé que no estic fent malament no hi ha cap problema ni haig d’estar pensant el què diran. S’ha d’explicar per què creus que una cosa està bé o no. Amb aquest llibre pretenc explicar la realitat dins de la societat. El que vull explicar és aquesta mentalitat que té la gent de l’Índia i com pensen ells de la gent de fora.

Què pensa la teva mare d’aquest llibre?

El tema de matrimonis concertats involuntaris per exemple, a la meva mare li sembla bé, però hi ha coses que ella no sap que sortiran. Jo li llegiré i tindrà preguntes, però serà una manera d’enfrontar-me a ella i dir-li que són temes que s’han de parlar. El tema de la regla per exemple no es pot parlar davant del pare o d’un home de la família. Li hauré d’explicar que és una cosa normal.

Què t’impulsa a mantenir les teves arrels i costums?

El respecte cap a la meva família. Tot i això, entenc que sigui tradició, però no hi ha cap norma exacta. Quan algú no vol alguna cosa, la canvia. Sóc conscient que hem de viure dins de la societat, però l’hem de viure com creiem. Penso que molta gent està tota la vida depenent d’una mateixa societat, que als últims dies, no els tindran al seu costat. Aquelles persones per les quals tant es preocupen el dia de demà no estaran allà. El que et vol, et vol com ets tu. Sóc conscient que quan tregui el llibre em trobaré amb què hi haurà gent que no li agradi, però és una manera d’expressar-me sense pensar el que la gent dirà.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom