Entrevista a l’alcaldessa Dolors Sabater, 1 any de mandat

0
918

 

Després d’un any, es penedeix d’haver canviat l’aula per l’Alcaldia?

 

No. És una oportunitat apassionant poder lluitar pels mateixos objectius pels que he lluitat tota la vida des de la institució.

 

Digui una cosa que hagi canviat en la seva vida i que no s’hauria imaginat.

 

No hi ha cap que hagi canviat dràsticament. Por ser la percepció d’alguns problemes que ja intuïa, com ara la influència que la complexitat de l’administració té sobre el servei i la ciutadania. Ara en sóc molt més conscient. I per això creiem que és imprescindible la reforma organitzativa de l’Ajuntament.

 

Acusen a aquest govern de poc àgil i operatiu. Treballar des de dins l’Ajuntament és un cop de realitat?

 

El més important era buscar perquè tot costa una immensitat aquí dins, i n’hi ha dos grans pilars. D’una banda, l’administració en general és garantista, i és essencial preservar-lo; és molt important no saltar-se cap pas administratiu, encara que de vegades pugui ser desesperant. Tot i així, podria ser més àgil i aquí sí que hi ha un camí a recórrer. D’altra banda, a Badalona tot això s’agreuja. S’han acumulat dèficits al llarg dels anys del funcionament administratiu, per això hem fet un anàlisi de l’Ajuntament i estem fent una proposta de reestructuració. A la lentitud de qualsevol administració pública, se suma que aquí tenim dèficits estructurals en diferents àmbits, com ara el personal. En general, a l’administració, hi ha una proporció alta d’interins, pot ser d’un 20 o  30%. A Badalona és al revés: tenim un 60% d’interins i un 40% de funcionaris. Tampoc hi ha hagut modernització informàtica; la intervenció i no haver pogut reposar personal també ha afectat; la influència del clientelisme, de l’entrada de figures polítiques entre el personal…hi ha una diagnosi de molts factors. Per això és imprescindible afrontar una reforma.

 

Això ha fet que no hagin pogut complir tants objectius com es pensaven?

 

En el que més ha afectat és en els terminis. Sóc poc donada a fer promeses si no les tinc assegurades, però jo al principi del mandat vaig fer promeses de temps que no he pogut complir: reforma de la Guàrdia Urbana al setembre; de l’administració local, al gener. El càlcul del temps sí ha estat erroni. Però crec que hi havia un imaginari sobre nosaltres, de no tenir experiència, de la pluralitat d’idees i el caos que podria esdevenir…i crec que hem demostrat que hem sigut molt eficients. Hem desencallat temes que estaven encallats; conflictes enquistats que hem resolt d’arrel…

 

Quina és la decisió més contrariada que ha hagut de prendre?

 

El cas del canal del port. Ens havíem imaginat que el podríem sotmetre a referèndum, si continuar-ho o no, i conèixer la realitat de en quin punt estava el projecte ens va fer decidir que no el podíem obrir a votació, perquè això hauria significat que estàvem disposats a complir amb la voluntat popular, i no estàvem en aquesta situació. Hem pogut obrir a participació molts aspectes del rojecte, però no l’essència, és a dir, dir ‘sí o no’, perquè això comportaria unes demandes i judicialització econòmicament inassolibles. Això ha estat diferent al que nosaltres haguéssim volgut.

 

I el millor moment en aquest any?

 

Les audiències públiques, a les que va venir molta gent…que no es tanqués cap línia de P3 a priori, abans de fer la preinscripció. Va ser una fita aconseguida perquè hi havia un compromís polític important, sumat a la feina de la comunitat educativa, que ens ha permès ser valents. Sembla quelcom petit, però va ser molt important per a mi.

 

I el pitjor moment?

 

Cada desnonament, continuar patint aquest crisi social. Hem configurat mecanismes al voltant d’una taula, però encara ens arriben avisos amb poques hores de marge, i això significa que encara s’ha de millorar, tot i que haguem avançat. En aquest sentit, la suspensió de la llei contra la pobresa i l’emergència habitacional del TC, en un gest polític del PP, ens ha deixat sense una eina que ens havia ajudat molt. Aquesta suspensió també seria un dels pitjors moments.

 

I a nivell intern, el de la dimissió de Javi López?

 

Ha estat un tema dels que dol haver de gestionar, però puc garantir que no ha estat en risc la gestió de la ciutat. Vam poder actuar ràpidament i preservar les seves competències i delegacions. També gestionar políticament la crisi i la lectura que se’n podia fer des de fora. Pel que fa al regidor, reiterar tot el suport que se li ha donat perquè pogués gestionar la regidoria amb les situacions complexes pressupostàries, dificultat organitzativa…També tinc la satisfacció de pensar que l’hem fet costat. Evidentment, que marxi un regidor sap greu, però crec que hem fet una gestió correcta

 

En perspectiva, hauria valgut la pena, fa un any, negociar durant més temps per incorporar el PSC al govern?

 

No, crec que hem trobat un cert encaix de governabilitat, sense haver pogut tancar el pacte que vam proposar. Això està permetent que les polítiques més important es vagin desenvolupant, perquè com a govern estem cuidant molt buscar els acords en cada punt essencial del programa. Crec que estem funcionant de forma poc partidista, gestionant bé les incomoditats de governar en coalició; fomentant que la militància de les organitzacions de l’executiu no tingui una mirada partidista, sinó de govern. No ha estat tan malament fer-ho així.

 

Se sent estimada als barris?

 

Sí. és un indicador molt interessant per a mi. Just al començament, tenia mostres directes d’hostilitat per part d’algunes persones. Això ha girat, i tinc moltes mostres de gent que em ve a dir “no et vaig votar i no t’hauria votat però estic encantada amb la teva feina, no et rendeixis”. Aquest missatge el rebo de gent que no tindria per què dir-me res, i això ho he anat notant poc a poc pel carrer i a les entitats. No és un indicador científic, però tinc mostres d’estima. Al principi vaig dir que seria l’alcaldessa de tothom, fins i tot dels que m’insultaven, que n’hi havia al començament, i realment ho sento així. Abans hi havia entorns d’hostilitat, i ara m’accepten i em reconeixen.

 

Ha pogut continuar anant en bicicleta tal i com es va intentar prometre fa un any?

 

Menys del que voldria, entre altres coses perquè se’m va rebentar la roda i no he pogut portar-la a arreglar encara (riu). La tinc punxada precisament pels vidres que hi havia a la zona d’on jo visc –Manresà, a l’entorn de la zona d’oci del polígon Can Ribó-, cosa que també és un indicador que hi ha coses que s’han de millorar respecta la neteja de l’espai públic un cop passa el cap de setmana. Al marge, és evident que en el dia a dia, per complir amb l’agenda, la puc fer servir menys. Però l’agafo i també el transport públic, tot i que no en faig una ostentació constant a les xarxes.

 

Porta bé la conciliació familiar?

 

No l’he pogut complir. Quan vam entrar, ens volíem proposar tenir uns horaris raonables que permetessin fer vida pròpia en el dia a dia. És una assignatura pendent per mi i la resta de regidors, també el Javi, que va ser un dels motius que el van posar en contradicció. Volíem preservar la gestió del temps personal en aquesta nova forma de fer política, però la realitat és que estàs treballant sense parar quasi mai. És un tema pendent.

 

El gran repte per als propers 365 dies.

Que la política que estem fent es noti molt més en el dia a dia de les persones. Que la ciutadania pugui constatar la nostra forma de fer, que millori la qualitat de vida dels veïns. És el repte més important.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom