La primera Cremada del Dimoni, que concretament va ser el dia 11 de maig del 1940. El 1940, l’historiador badaloní Josep Maria Cuyàs i Tolosa i els administradors de la Confraria de Sant Anastasi, creen una nova tradició, que té una excusa històrica que prové de la transcripció del Calaix de Sastre, del baró de Maldà, una mena de diari on es reflecteixen els costums de la vida quotidiana de Badalona i d’altres poblacions. Això vol dir que fa 80 anys que la ciutat crema el dimoni. Però en dues ocasions, comptant també aquest any 2020, el dimoni no ha cremat. Segons explica Joan Mayné, al llibre “La Cremada del Dimoni”, l’any 1944 no va cremar-se el dimoni. Mayné relata que aquell any va desaparéixer la Cremada del programa de les Festes de Sant Anastasi. Aquell fet va provocar una gran indignació a la ciutat, segons explicava llavors Revista de Badalona. Mayné explica que la raó exacta del motiu perquè no va cremar el dimoni l’any 1944 podrien ser varies, per exemple que la Confraria no tingués diners aquell any, perquè acabava d’adquirir un nou pas de “Jesús és despullat” que sortí en la Processó de Dijous Sant del 1944. La Confraria també va comprar aquell any una nova bandera per l’entitat. Aquests fets devien deixar la caixa ben escurada. Un altre motiu, segons el llibre “Cremada del Dimoni” seria la poca subvenció que rebia la Confraria per construir el dimoni. A partir del 1945, la Cremada s’ha fet cada any. Això si, alguns anys s’han suspès per la pluja i s’ha cremat l’endemà. En aquests 80 anys, aquest 2020 serà el segon any que Badalona no crema el dimoni, en aquesta ocasió per una pandèmia.
