Aquest divendres 2 de maig, a les 19 h, la plaça de la Vila viurà un dels moments més emotius de l’inici de les Festes de Maig: el pregó. I enguany, qui pujarà al balcó de l’Ajuntament per donar el tret de sortida a la festa serà Dani Moreno, “El Gallo”, una de les veus més reconegudes de la ràdio musical estatal. Amb gairebé 30 anys de trajectòria a Los 40, Moreno ha estat sempre fidel a les seves arrels, reivindicant Badalona com la seva ciutat allà on va.
El seu vincle amb la ràdio va començar precisament als barris de Badalona, quan es va apropar per primera vegada a una petita emissora local, ple d’il·lusió i ganes d’aprendre. Allà va fer els seus primers passos, abans d’emprendre un camí professional que l’ha portat a viure entre Madrid i Badalona, sense mai perdre el contacte amb la ciutat que el va veure créixer.
Amb ell parlem no només del pregó, sinó també de la seva passió per la ràdio, del paper clau de les emissores locals i del seu orgull de tornar com a pregoner a la ciutat que sempre ha dut com una bandera, segons explica al TOT Badalona.
-Vas començar a fer ràdio a una emissora de barri, a Llefià. Com recordes aquells primers dies davant del micròfon?
Sí, és veritat, vaig començar a fer ràdio precisament a Badalona, en una emissora local. Estava molt a prop de casa meva. Recordo aquell moment perfectament. Recordo com una tarda estava a prop d’aquella emissora, que estava en un centre cívic. Doncs m’hi vaig acostar amb tota la cara, amb tota la barra. Jo estava estudiant en una emissora escola que es diu MK3, a Barcelona. I vaig pensar: “Doncs m’hi presentaré, que tinc ganes de provar això de la ràdio”.
-En aquests moments, ets una de les veus més conegudes de Los 40. Què t’ha mantingut fidel a la ràdio després de tants anys?
. El 2026 faré 30 anys de carrera professional al grup Prisa, el grup que inclou Los 40, Los 40 Dance, Los 40 Urban, Los 40 Classic. L’any vinent faré 30 anys a nivell professional i estic molt content. Però sí, alguna vegada m’han temptat per fer alguna cosa a la televisió. De fet, he fet algunes coses molt petites, però la ràdio té aquella màgia i m’ha atrapat, m’ha enverinat des del primer moment. Crec que això de la tele és una porta giratòria: entres, surts, dura molt poc. La ràdio és més estable, m’agrada més, és més personal. I crec que seguiré fent ràdio fins que em deixin, vaja.
-A Badalona hi ha molta gent que es dedica a la ràdio, des de grans professionals a comunicadors de proximitat. Creus que podem parlar de Badalona com una ciutat de ràdio?
Doncs mira, sí, tinc records de quan començava, de Ràdio Ciutat de Badalona, que era com l’objectiu, poder-hi treballar. I la veritat és que sí, Badalona sempre ha estat una ciutat, radiofònicament parlant, força potent. Primer per Ràdio Ciutat de Badalona, però també per la gent local, per la gent que sempre s’ha dedicat a la ràdio.
I evidentment, si parlo de ràdio a Badalona, he de mencionar un gran amic, que va ser una estrella de la ràdio i encara ho és ara, que és Fernandisco. També ha estat pregoner de les Festes de Badalona, no fa gaire, i també és de la ciutat. Crec que és el meu mentor, el meu guia.
-La ciutat té, ara mateix, tres emissores locals en actiu. Quina importància creus que tenen aquests mitjans per mantenir viu el batec del barri i la identitat de Badalona?
És important que aquestes emissores locals que té Badalona continuïn funcionant bé, perquè són ràdios de proximitat, diguem-ne així, amb gent del barri, amb problemes del barri, amb gent propera, gent que es coneix, amb problemes que cal solucionar, i que són una finestra perquè els veïns i veïnes de Badalona es puguin expressar. I això sempre ha d’existir.
-Seràs el pregoner de les Festes de Maig. Què significa per tu tornar a Badalona amb aquest paper protagonista?
Tornar a la meva ciutat com a pregoner de les Festes de Maig, per a mi és un honor, un plaer. Sempre porto la meva ciutat, Badalona, com una bandera per tot el país. M’he recorregut Espanya de dalt a baix unes quantes vegades. I quan surto fora d’Espanya també, sempre dic que sóc de Badalona a la ràdio. Ja saben perfectament que sóc de la ciutat, que sóc de Badalona de tota la vida. He viscut tota la vida a Badalona. Mantinc la meva casa a Badalona.
I la veritat és que ara visc entre Madrid i Badalona, una mica a cavall entre les dues ciutats, però sempre que puc torno a la ciutat. I per a mi és un honor.
