Ricky Rubio ja torna a respirar verd-i-negre. Tot i que encara no s’ha oficialitzat l’acord, el retorn del base del Masnou al Club Joventut de Badalona és un fet, segons ha avançat el periodista badaloní Xavi Ballesteros al diari l’Esportiu. La imatge del dinar compartit aquest passat divendres amb figures clau com el director esportiu Jordi Martí i l’entrenador Dani Miret ha estat el preludi d’una nova etapa carregada d’esperança.
El vincle entre Rubio i la Penya mai s’ha trencat. De fet, feia setmanes que el jugador conversava amb l’equip tècnic per valorar la seva tornada a la competició. També ha estat clau la reunió amb Tomàs Dagà, representant del grup Scranton —propietari de l’entitat—, per acabar de definir els darrers detalls.
Amb 34 anys acabats de fer (21 d’octubre del 1990), Ricky ha estat treballant intensament per recuperar el to físic i mental que li permeti competir al màxim nivell. El seu retorn no només encén la il·lusió de la parròquia verd-i-negre, sinó també la de molts amants del bàsquet que han seguit la seva trajectòria d’ençà que va debutar a l’ACB amb només 14 anys.
Després de formar-se al club badaloní, Rubio va passar pel Barça, on va aixecar una Eurolliga, abans d’embarcar-se en una aventura americana que l’ha portat a defensar els colors de Minnesota, Utah, Phoenix i Cleveland durant dotze temporades a l’NBA.
Aquest estiu, però, Ricky ha volgut tornar a connectar amb la seva gent. Amb accions a xarxes socials i cartells emocionals penjats a Badalona, Barcelona o Bilbao, ha volgut agrair el suport rebut durant tot aquest temps. També ha obert el seu cor en una entrevista profunda amb Jordi Évole, on ha compartit moments clau del seu viatge vital i esportiu.
Rubio tornarà a vestir la samarreta de la Penya per primer cop el 4 de setembre, en el Torneig de Sant Julià de Vilatorta, contra el HLA Lleida. Dos dies més tard s’enfrontarà al Bàsquet Girona, i l’11 de setembre, a Olot, disputarà un nou amistós per la Diada. El seu debut oficial tindrà lloc a la Lliga Catalana, a Tarragona, el 18 de setembre davant el MoraBanc Andorra, i l’endemà contra el Barça.
Més enllà del seu talent, la seva figura representa un estímul imprescindible per al Joventut: torna per jugar, sí, però també per ser referent, guia i símbol d’un club que vol somiar en gran.
