Aquest 20 de novembre es compleixen cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. El 1975, la seva desaparició va obrir la porta a un llarg procés de transformació política que acabaria desembocant en la transició i la recuperació de les institucions democràtiques. A Badalona, igual que a la resta de l’Estat, el control polític sobre els mitjans de comunicació feia que la premsa local es convertís en transmissora del missatge oficial del règim. La Revista de Badalona, editada per la Delegación Provincial de Prensa del Movimiento, no en va ser una excepció.
Edició especial 20N de 1975 de Revista de Badalona
El mateix dia de la mort del dictador, la publicació va treure un número especial amb una portada dominada per una gran fotografia de Franco amb uniforme militar i el titular, en lletres enormes: “Murió el Caudillo”. Acompanyant la imatge, un breu text informava que Franco havia mort a les 5.25 del matí al Palacio del Pardo. S’hi detallaven també els passos immediats del protocol franquista: la instal·lació de la capella ardent, l’assumpció provisional dels poders pel Consell de Regència i la proclamació de Joan Carles de Borbó com a rei d’Espanya, prevista per dos dies després.
A l’interior s’hi publicaven dues peces que, avui, constitueixen un testimoni directe de com el franquisme volia ser recordat en els últims instants de la dictadura. La primera, titulada “Dolor en Badalona por la muerte de Franco”, presentava la ciutat com si estigués unànimement commocionada per la mort del dictador. El relat destacava una suposada adhesió massiva dels veïns i descrivia Badalona com una localitat fidel, agraïda i entregada a la figura de Franco. El text insistia que, sempre que havia estat possible, Badalona havia “estat al costat del Caudillo”, autor de la “pau” i el “desenvolupament” que el règim es atribuïa.
Franco va visitar Badalona l’any 1942
La segona peça feia memòria d’un episodi molt concret: la visita que Franco va fer a la ciutat el 29 de gener de 1942, coincidint amb el tercer aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Badalona en plena Guerra Civil. L’article evocava l’acte com un dia “històric” i descrivia amb detall els rituals i la simbologia pròpia de l’època: carrers engalanats, presència de jerarques del Movimiento, parlaments oficials i mostres de desfilades i salutacions feixistes. La revista explicava que Franco havia estat rebut per una multitud i que l’acte havia estat un símbol de “lleialtat” de Badalona al règim.
Premsa marcada per la censura
Llegits mig segle després, aquests textos, profundament marcats per la censura i la propaganda oficial, reflecteixen perfectament quin era el paper de la premsa local sota la dictadura. El relat que projectaven era únic, homogeni i orientat a exaltar la figura del dictador i la suposada adhesió popular. Formen avui part d’un fons documental essencial per entendre com es construïa la narrativa franquista a les ciutats i com es volia transmetre una imatge de consens que, amb el pas dels anys, ha estat àmpliament revisada i desmentida pels estudis històrics.
Cinquanta anys després de la mort de Franco, aquestes pàgines formen part d’una memòria que Badalona —igual que el conjunt del país— ha reinterpretat, contextualitzat i integrat en un relat democràtic molt més plural. La revisió d’aquella edició especial de la Revista de Badalona recorda com es vivia, s’escrivia i s’explicava el poder durant els últims compassos d’una dictadura que, malgrat l’intent de control total de la realitat, deixava també les seves petjades escrites, avui imprescindibles per entendre la història recent de la ciutat.
