A finals d’octubre del 1985, ara fa 40 anys, la Clínica del Carme —una de les institucions sanitàries més estimades i conegudes de Badalona— presentava la suspensió de pagaments. La notícia, publicada per Revista de Badalona el 29 d’octubre d’aquell any, no va sorprendre ningú: els problemes econòmics del centre eren, segons deia el mateix setmanari, “un secret a crits del qual gairebé tothom en parlava”.
Tot i la situació financera complicada, la clínica va continuar funcionant amb normalitat durant un temps, amb prop de dos-cents treballadors i amb la voluntat, segons la seva direcció, de “mantenir tots els llocs de treball” i “ampliar els serveis”. L’actiu de la societat “Médica del Carmen, S.A.” s’estimava aleshores en 411 milions de pessetes, davant d’un passiu de 204 milions. L’Estat era el principal creditor, per deutes amb Hisenda i la Seguretat Social.
Una clínica de la gent de Badalona
La Clínica del Carme havia tingut un paper essencial en la història recent de Badalona. Durant dècades va ser l’espai on naixien bona part dels badalonins i badalonines, i cobria, com recordava l’article de 1985, el 80% de les urgències de la ciutat, així com serveis mèdics que l’Ambulatori no oferia, com els raigs X. Els seus responsables insistien llavors que volien mantenir “el servei social que sempre ha fet a Badalona”.
Amb el pas dels anys, però, la Clínica del Carme no va poder superar les dificultats econòmiques. El centre va acabar tancant portes, i l’edifici del carrer Francesc Layret va ser enderrocat fa uns anys. En aquell espai s’hi aixeca avui un equipament municipal, que forma part de la nova vida d’un eix urbà que ha canviat tant com la ciutat mateixa.
