En pocs dies tindrà lloc el naixement número 1.000 al Centre de Naixements Casa Laietània, un espai d’atenció al part natural similar a un domicili que ofereix la seguretat d’estar ubicat en un hospital d’alt nivell, com el Germans Trias.
Obert al juliol del 2021, aviat farà quatre anys de la posada en marxa d’aquest espai que va esdevenir el primer i encara únic d’un centre hospitalari públic de Catalunya, en aquest cas de l’Institut Català de la Salut. La Casa té com a principal objectiu posar al centre les necessitats de les gestants, bebès i famílies en un marc de continuïtat assistencial durant l’embaràs, el part i el puerperi immediat.
De fet, és referent, coneguda i visitada per especialistes d’arreu d’Espanya com a exemple de bona pràctica obstètrica. Està liderada per un equip de llevadores expertes en part natural coordinades amb un equip multidisciplinari d’Obstetrícia, Neonatologia i Anestesiologia, on s’atenen dones de baix risc al part en un ambient similar a un domicili amb l’objectiu de facilitar el part fisiològic.
En aquests gairebé quatre anys de funcionament, el balanç d’activitat és satisfactori, tant en quantitat com en qualitat. De mitjana s’atenen una vintena de parts mensuals, la gran majoria transcorreguts sense complicacions, sense intervenció ni medicalització, amb alta seguretat per a mares i nadons. A més, és remarcable que gairebé el 40% dels parts finalitzen a l’aigua de la banyera. Del gairebé miler de parts que han passat per la Casa –en total 965, fins divendres passat-, s’observa una molt alta taxa de parts vaginals (95%), amb una baixa taxa de parts instrumentats (5,7%) o cesàries (no arriba al 6%). De fet, només s’ha hagut de practicar episiotomia en poc més del 5% dels parts i d’efectuar el trasllat a la sala de parts convencional en una de cada 4 dones, sobretot primerenques.
Per saber el grau de satisfacció n’hi ha prou amb conèixer algunes de les experiències i testimonis recollits i viscuts en aquest temps. De fet, la Casa i la tasca de les seves professionals està entre els serveis que més agraïments rep de l’hospital. L’espai, a més, continua despertant un gran interès entre els professionals, i ha rebut un gran nombre de visites d’altres centres per conèixer el model i valorar la seva implantació local.
A més, els resultats obtinguts en aquest temps per la Casa han reforçat els elevats nivells d’activitat i de satisfacció, pel que fa a l’atenció al part, del conjunt de l’àrea materno-infantil de l’hospital, qui en un context de descens generalitzat de la natalitat arreu, continua augmentant el seu nombre de parts any rere any.
Continuïtat assistencial, confortabilitat, intimitat…
La continuïtat assistencial que es garanteix entre els ASSIR i el Centre de Naixements és un dels aspectes més ben valorats. En aquest sentit, les dones són derivades des de l’ASSIR i al Centre es fa seguiment de la recta final de l’embaràs; després de l’alta –que de mitjana s’obté entre 6 i 12 hores després del part-, les llevadores dels ASSIR atenen el puerperi a la llar de la mare. En tot el procés se segueixen protocols interdisciplinaris consensuats amb equips obstètrics i de neonatologia.
La Casa Laietània és un espai confortable, íntim i acollidor el més similar possible a una llar. A les seves instal·lacions s’hi troben dues habitacions amb bany; una banyera de parts i dutxa àmplia; un llit doble per descansar o utilitzar durant el part o el postpart; nevera, microones i utensilis per preparar infusions o cafè; màrfegues, lianes i pilotes, i un espai amb barres de subjecció i mobles a diferents alçades per promoure la mobilitat. El dia del part la gestant pot estar acompanyada per la seva parella o acompanyant durant tot el procés i si té més fills també hi poden ser, en tant que compta amb un espai de jocs i mobles adaptats als infants. Pel que fa a les mesures d’analgèsia del dolor no farmacològiques, es compta amb massatges, aromateràpia, tècniques de respiració i relaxació i òxid nitrós, entre d’altres.
Les dones ateses fins ara al Centre de Naixements presenten diferents perfils, però la tendència correspon a dones que són mares per primera vegada, d’edat més avançada, d’origen autòcton i majoritàriament de l’àrea sanitària territorial de referència de l’hospital, tot i que també amb demanda de fora d’ella.
