L’Hospital Germans Trias s’ha sumat recentment als pocs centres de Catalunya que implanten, amb un robot, esfinters artificials en dones que pateixen una incontinència urinària severa que no ha quedat resolta amb tècniques quirúrgiques convencionals anteriors.
Normalment, la pèrdua involuntària d’orina apareix quan els músculs del sòl pelvià s’han debilitat i pot empitjorar amb l’obesitat i amb la multiparitat (haver tingut més d’un part), tot i que molt sovint es presenta o s’agreuja amb l’edat. La seva incidència no és pas menor, perquè s’estima que fins a un 40% de les dones poden arribar a tenir escapament d’orina per esforç: és a dir, fent senzills moviments i gestos com tossir esternudar, riure o caminar.
Aquests casos són lleus en la seva gran majoria i es tracten fent rehabilitació o amb alguna tècnica quirúrgica estàndard que corregeix la hipermobilitat de la uretra secundària a la debilitat del sòl pelvià. No obstant això, hi ha altres casos, ja considerats greus, per la quantitat d’orina no continguda o perquè la incontinència ha reaparegut després d’altres intervencions que no han donat fruit o que han generat complicacions.
Dos d’aquests casos complexos, de dues dones d’edats properes als 70 anys, van ser recentment intervingudes al Germans Trias per implantar-les un esfínter urinari artificial, un dispositiu que, a grans trets, permet tancar el coll de la bufeta per evitar escapaments d’orina indesitjats. En concret, consta d’un maneguet que tanca l’esfínter i que està connectat a un baló de pressió que s’implanta a l’abdomen i a una bomba que es col·loca al llavi major de la dona. Quan la bufeta s’omple i la dona vol orinar, pessiga la bomba manualment i el maneguet permet la sortida de l’orina amb una micció a voluntat. Les dones operades van tenir prou amb 24 hores d’ingrés per tornar a casa i ara caldrà esperar unes setmanes fins a activar l’esfínter implantat.
