La revista d’abast internacional Pituitary s’ha fet ressò d’un investigació de Manel Puig, líder del Grup de Recerca d’Endocrinologia i Obesitat de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), que planteja la possibilitat que els algoritmes de la IA i l’aprenentatge automàtic puguin proporcionar una eina revolucionària per al diagnòstic precoç de l’acromegàlia.
L’acromegàlia, que cada 1 de novembre commemora el seu Dia Mundial, és una malaltia rara causada per un excés de secreció d’hormona de creixement i que es produeix en més del 99% dels casos per un tumor generalment benigne de la hipòfisi. Pot afectar qualsevol persona i se sol diagnosticar a partir dels 40 anys, però també poden haver-hi casos en la infància que, si no es diagnostiquen a temps, ocasionen gigantisme.
A més de deformacions facials i esquelètiques, que acaben sent molt manifestes, l’excés d’hormona de creixement produeix alteracions greus en altres parts del cos: augment de la mida del cor que pot condicionar insuficiència cardíaca, tendència a la diabetis, apnea de la son i un increment de desenvolupament de diversos tumors, especialment, de càncer de còlon.
L’article publicat a la revista descriu un sistema de reconeixement facial impulsat per IA, anomenat AcroFace, que podria detectar potencialment l’acromegàlia simplement analitzant fotografies facials. En concret, ho faria analitzant característiques visuals (l’aspecte del rostre: textura, aparença) i característiques geomètriques (les mesures i distàncies entre punts de referència facials com els ulls, el nas i la mandíbula).
En un assaig preliminar d’aquest projecte, provat en 118 persones, el sistema va poder identificar correctament a persones amb acromegàlia amb un 93% de precisió, un percentatge d’èxit superior a l’assolit en anteriors intents similars, que no van passar del 86%. Malgrat que els investigadors veuen com a prometedors aquests primers resultats, tot plegat s’haurà de confirmar quan conclogui un estudi pilot en població general, que es provi en milers de persones més i de diferents poblacions ètniques. El grup d’investigació de Manel Puig l’està impulsant, tot analitzant 4.000 fotografies de població general, i preveu disposar dels primers resultats properament.
L’acromegàlia és una malaltia rara que normalment passa sense diagnosticar durant una dècada, i la disposició d’un sistema precís de detecció precoç podria ajudar les persones amb acromegàlia a rebre tractament anys abans, potencialment mitjançant una cosa tan senzilla com una aplicació mòbil.
