L’atenció psicològica al dol representa gairebé el 5% dels serveis funeraris prestats per PFB en el darrer any. Segons dades de l’empresa funerària amb seu al Tanatori de Badalona i presència a les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Maresme, les consultes d’ajuda psicològica s’han multiplicat per quatre des de l’inici de la prestació d’aquest servei, fa més de 22 anys, fins a consolidar-se com un recurs clau per a les famílies que afronten la mort d’un ésser estimat. Actualment, el Servei d’Atenció en el Dol de PFB Serveis Funeraris ofereix tres vies de suport professional gratuïtes per a les famílies que la companyia ha acollit als seus centres, totes elles adaptades a les necessitats de cada persona: atenció telefònica, presencial i grups de dol. En aquest sentit, en els darrers dos anys, la companyia ha duplicat les sessions grupals d’ajuda, que han passat d’un a dos grups mensuals. Aquesta opció de teràpia, en formats reduïts i integrats per un màxim de 15-18 persones, proporciona un espai segur per compartir experiències i expressar el dolor. Des de gener d’aquest any, els dos grups de dol han acollit 176 participants, fet que posa en relleu la importància d’un servei d’ajuda especialitzat. Com destaca Ana Gassió, directora general de PFB, “des del principi, vam posar el focus en l’acompanyament de les famílies. Per això, des de la posada en marxa del servei, l’hem ampliat amb nous recursos per garantir un suport adaptat a cada necessitat. L’ajuda al dol forma part del nostre compromís integral amb les persones: volem ajudar-les a afrontar el dolor, cuidar el seu benestar emocional i, alhora, contribuir a normalitzar la mort, perquè parlar-ne o demanar ajuda no hauria de ser mai un tabú”.
Dol en femení
Quant al perfil de les persones usuàries del servei al dol de PFB és clarament femení: un 87% són dones, majoritàriament entre 50 i 70 anys, mentre que només un 13% són homes. Els dols per la mort de la parella són els més habituals a les consultes ateses, especialment complexos quan es tracta de relacions de llarga durada o amb vincles emocionals forts, i representen aproximadament la meitat dels casos del servei. També són freqüents els dols persistents per la pèrdua d’un fill o filla o en persones cuidadores de progenitors dependents, ja que, a més de la tristesa, la mort comporta sovint un canvi radical en la rutina i la identitat personal. Segons Miriam Vázquez, psicòloga sanitària i coordinadora del Servei d’Atenció en el Dol de PFB, “hi ha molts tipus de dol, i detectar des del primer moment quan pot ser necessari un suport professional és clau per evitar que el procés es compliqui. Cada experiència és única i requereix una atenció adaptada”.
En aquesta línia, un dels objectius principals del servei d’atenció al dol és prevenir l’aparició de dols patològics o complicats, en què la persona no aconsegueix adaptar-se de manera saludable a la pèrdua d’un ésser estimat. Tal com defineix la psicòloga de PFB, “a diferència del dol normal, el patiment no disminueix amb el temps i s’estén durant mesos o anys, fet que genera una afectació important en la vida quotidiana. Les persones que el pateixen sovint experimenten enyorança intensa, dificultat per acceptar la mort, culpa, buit existencial o desig de retrobar-se amb el difunt”. Aquest tipus de dol es considera un trastorn emocional i pot requerir intervenció terapèutica especialitzada. “Mitjançant l’acompanyament emocional, l’escolta activa i la detecció precoç de factors de risc, des del servei d’atenció al dol de PFB treballem per ajudar les persones a expressar i elaborar el seu dolor de manera saludable, per afavorir una adaptació progressiva a la nova realitat. A més, oferim un suport continuat i fem les derivacions pertinents als serveis especialitzats quan detectem la necessitat d’una atenció psicològica o psiquiàtrica més específica, cosa que garanteix una intervenció integral i adequada a cada situació”, afegeix Vázquez.
A partir d’aquesta perspectiva, l’equip de PFB identifica i s’anticipa als dols potencialment complicats. “Hem d’estar molt atents als dols per morts sobtades o traumàtiques -accidents, suïcidis, catàstrofes-, que sovint es barregen amb trauma i culpa; a les pèrdues inesperades de persones joves o sanes, que generen sensació d’injustícia i desesperança; o als vincles de forta dependència emocional, on la identitat de la persona en dol depenia del difunt”, expliquen des del servei. També són situacions de risc les relacions conflictives o ambivalents, amb sentiments de culpa o retret no resolts; l’aïllament social, els dols múltiples o acumulats, on les pèrdues successives saturen el sistema emocional; les morts estigmatitzades o no legitimades, com suïcidis, avortaments o morts de mascotes, que sovint es viuen en silenci; o dols amb implicacions traumàtiques personals, quan la persona presencia la mort o se’n sent responsable. En conjunt, “aquests factors poden dificultar l’elaboració natural del dol i provocar que la persona quedi atrapada en el patiment, sense poder reconstruir la seva vida després de la pèrdua”, remarca Miriam Vázquez.
A més de l’atenció experta, PFB ofereix recursos pioners d’ajuda al dol com la Capsa dels adeus, un recull de contes per afrontar la pèrdua en infants entre 3 i 9 anys, així com altres materials per ajudar els més petits a gestionar les emocions a través del dibuix quan són als tanatoris (Capsa dels records), a més de diversos llibres de suport electrònics per a adults.
Tendències funeràries: cremació al 60% i augment progressiu dels comiats laics
A més de l’atenció experta i dels materials de suport, PFB Serveis Funeraris adapta els seus serveis i rituals funeraris per respondre a les necessitats i preferències de les famílies, incorporant elements de personalització, sostenibilitat i innovació. Aquesta evolució es reflecteix també en les tendències generals del sector: a l’àrea metropolitana de Barcelona, on l’empresa presta servei, la cremació es manté per quart any consecutiu al voltant del 60 %, mentre que les cerimònies laiques, sense simbologia religiosa, superen un any més el 30 %. Els comiats catòlics encara són majoritaris, amb gairebé un 70 % del total, i un 1,5 % corresponen a altres religions. Com apunta la directora general de PFB, Ana Gassió, “l’evolució de les cerimònies reflecteix els canvis socials i culturals. Tot i que els comiats tradicionals continuen sent majoritaris, cada any guanyen més presència les opcions laiques i personalitzades, que permeten a les famílies acomiadar la persona estimada de manera pròxima i significativa”.
Respecte als elements de personalització més destacables als rituals de comiat, la música en directe és un dels més habituals, present a gairebé el 80% dels serveis. També hi tenen un paper cada cop més rellevant les projeccions d’imatges o vídeos, que PFB facilita compartir a través d’una aplicació mòbil pròpia. Altres opcions com seguir la cerimònia en streaming són encara molt minoritàries -demandades per un 1% de les famílies-, però necessàries per a algunes famílies que no es poden desplaçar.
