Un disc és molt més que un conjunt de cançons: és una obra d’art total. Des de la portada fins a les lletres i melodies, la música connecta amb la resta d’arts a través de la composició, la literatura, el disseny o fins i tot la posada en escena. El grafisme, de fet, hi ha tingut sempre un paper fonamental. La relació entre música i arts visuals —fotografia, pintura o disseny— ha estat llarga i fecunda. De fet, per a molts creadors gràfics, la seva primera gran obra ha estat la portada d’un disc.
Per mostrar aquesta estreta connexió, la sala Josep Uclés de Badalona del Centre Cultural El Carme acollirà, del 23 d’octubre al 14 de febrer, l’exposició Art & Música. Antologia gràfica de 70 anys de música catalana, comissariada per Enderrock. La mostra repassa set dècades d’imatges icòniques que han donat identitat visual a la música del país.
En una època en què la música s’ha tornat digital i les edicions físiques són cada cop menys habituals, la portada continua sent un element essencial. Molts melòmans recorden haver comprat discos atrets per la força emocional d’un disseny o per la bellesa d’una carpeta de vinil. Sovint, abans de poder escoltar el contingut, la imatge ja captivava l’oient.
El cantautor Luis Eduardo Aute, per exemple, reconeixia que va començar a comprar discos en català gràcies a les portades creades per Jordi Fornas, amb fotografies d’Oriol Maspons. Aquell gest d’estimar una imatge abans d’escoltar una cançó demostrava una intuïció compartida: si una discogràfica cuidava tant el disseny, probablement també ho feia amb la selecció dels artistes i la qualitat dels enregistraments.
