L’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ha declarat als jutjats del carrer d’en Prim, pel cas de la filtració de les dades mèdiques de Virginijus Ridikas, un home sense sostre d’origen lituà que va morir al carrer després de passar per l’Hospital Municipal de Badalona, tot just fa un any. En un ple municipal, Albiol va llegir en públic un document on s’explicaven les patologies del pacient i el tractament que se li va fer. A la sortida dels Jutjats, ha detallat que ho va fer per “defensar la professionalitat” dels metges i el “prestigi” de la institució, després que partits de l’oposició denunciessin “abandonament institucional”. En aquest sentit, Albiol acusa l’oposició d’impulsar una “campanya orquestrada de desprestigi” que “no es podia permetre”. Arran d’això, Guanyem Badalona va portar el cas als jutjats.
Albiol, que com en altres compareixences judicials ha estat acompanyat pels tinents d’alcaldia de seu govern -aquest divendres l’han assistit els tinents d’alcalde Cristina Agüera, Daniel Gracia, Rosa del Amo- ha defensat que no podia tolerar un intent de “difamació” dels serveis mèdics municipals.
BSA, en el punt de mira
En aquest sentit, a més d’Albiol està denunciat també qui era delegat de Protecció de Dades de l’empresa municipal que gestiona l’hospital, Badalona Serveis Assistencials (BSA). Aquest empleat públic, que ja no ocupa el mateix càrrec, va signar un polèmic informe sobre el cas, que contradiu la versió exposada per Albiol als Jutjats.
El responsable de Protecció de Dades admet que es van cedir dades mèdiques a l’alcalde i que això no va respondre a cap protocol. També va afirmar que es va fer per salvaguardar la “reputació” de l’entitat. L’informe afirma que l’accés d’Albiol a aquestes dades és un “dret inherent” al seu càrrec, com a membre del Consell d’Administració.
D’altra banda, el jutge que instrueix el cas ja va ordenar fa setmanes l’entrada i registre a les instal·lacions de BSA per recollir informació i evitar l’eliminació de proves, en considerar que es desprenen “clars indicis de la comissió d’un delicte”. També s’ha acordat el secret de les actuacions.
El Codi Penal preveu penes de fins a cinc anys de presó i dotze d’inhabilitació pel delicte de descobriment i revelació de secrets.
