Plataforma per la Llengua ha presentat un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per haver rebutjat obrir un procediment administratiu sancionador contra la metgessa que el desembre del 2023 va discriminar una pacient per parlar en català a les urgències de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona. L’entitat havia presentat un recurs d’alçada a la Subdirecció General d’Avaluació i Inspecció Sanitàries i Farmacèutiques, atès que la Unitat d’Atenció a la Ciutadania de l’hospital havia arxivat la denúncia, però aquest recurs d’alçada també ha estat arxivat. L’organització en defensa de la llengua anirà fins al final perquè s’obri un expedient sancionador, s’investiguin els fets i, si són constitutius de falta, se sancionin.
La discriminació en qüestió es remunta al 14 de desembre de 2023 quan una usuària del Servei d’Urgències i el seu acompanyant van adreçar-se en català a la metgessa, un cop a dins de la consulta, i ella els va tallar i els va obligar a parlar en castellà. “Hablen en castellano” [Parlin en castellà], els va etzibar. Segons relata la pacient, ella s’hi va negar, però la metgessa va insistir-hi fins a fer-los fora de la consulta, dient-los que ja els atendria algú que entengués el català. Els va fer fora i no va telefonar, relata la víctima, al coordinador d’Urgències per derivar-los a cap altre professional. Fora de la consulta, la parella discriminada va sol·licitar al Servei d’Admissions que truquessin al coordinador, però el personal que hi treballava s’hi va negar, i només els va oferir l’opció d’omplir un full de reclamacions. Per aconseguir ser atesa, i tot i haver fet ja el triatge i esperat tres hores prèviament, van caldre dues hores més. Finalment, una altra metgessa -que, d’entrada, no s’hi va adreçar en català tot i saber-lo parlar- els va acabar atenent.
Per a Plataforma per la Llengua, els fets descrits vulneren els drets lingüístics de la pacient i la metgessa hauria pogut cometre diverses faltes administratives. De fet, per a l’entitat, la conducta de la professional podria ser considerada una falta molt greu (segons l’article 115 del Decret legislatiu 1/1997), atès que hauria infringit la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, i la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut.
L’organització en defensa del català ha acompanyat la pacient des que es va posar en contacte amb el servei de defensa dels drets lingüístics de l’entitat, i continua presentant batalla legal, ara a instàncies superiors, perquè fins ara per la via administrativa no s’ha aconseguit obrir un expedient administratiu perquè s’investigui la conducta de la facultativa, tot i haver explorat tots els recursos a disposició. Ara, l’entitat obre la via judicial perquè s’esclareixin els fets.
Tot i que Can Ruti va admetre que la situació denunciada “no era tolerable” i va reconèixer mancances en l’atenció a la usuària, va considerar que amb promeses de millores com ara la creació d’un Comitè Multidisciplinari de Dinamització Lingüística n’hi hauria prou per donar per tancat el cas. Per a l’hospital, obrir l’expedient sancionador no està justificat perquè no considera que la metgessa actués amb voluntat discriminatòria. Tanmateix, Plataforma per la Llengua considera que cal obrir aquest expedient justament per estudiar el cas a fons.
