Més d’un any de sequera (per Oriol Rodríguez i Ballester)

Autor

Categories

Compartir

Ja fa setmanes que són moltes les persones que comenten que fa temps que no plou. I tenen tota la raó. L’últim dia en el que els pluviòmetres van recollir una mica d’aigua va ser el 16 de juny, tot i que només van caure 0.2 mm. Però si el que volem és mirar quan va ser l’últim episodi de pluges mínimament destacable al Baix Maresme, hem de recular dos fulls de calendari per arribar als dies 19, 20 i 21 de maig. En aquella ocasió vam recollir 66.5 mm.

Aquest primer semestre ha estat un dels mes secs dels últims 10 anys. S’han acumulat un total de 159 mm, quan la mitjana és de 251 mm. A casa nostra hi ha dues estacions plujoses: la tardor, i la primavera. Quan una de les dues és menys plujosa de l’habitual repercuteix d’una manera notable a la precipitació anual. És precisament per l’escassetat de pluges d’aquesta primavera que la diferència entre el que hem recollit i el que hauria d’haver caigut és de gairebé 100 mm.

El problema, però, ve de lluny. No estem parlant d’un final de primavera eixut, sinó d’una sequera que estem arrossegant des de, com a mínim, el gener de l’any passat. Durant aquests 18 mesos ha plogut molt menys de l’habitual. De fet, només en 5 d’ells la precipitació mensual recollida ha estat igual o superior a la mitjana climàtica. A més, en 8 mesos diferents no s’ha arribat als 20 mm acumulats. Una situació excepcional, digne d’una sequera severa.

Analitzant la pluja acumulada en un període de 12 mesos consecutius, veurem que des de l’any comprès entre el febrer de 2013 i el gener de 2014 no s’han tornat a assolir els 573 mm corresponents a la precipitació anual mitjana. Fins i tot s’arriba a un mínim de 389.6 mm recollits entre el juliol de 2013 i el juny de 2014, el 68% de la precipitació anual mitjana.

Val a dir que no se n’està parlant massa, d’aquesta sequera. Això és degut a que, a diferència de la sequera dels anys 2005 a 2008, els pantans estan força plens. L’escassetat de pluges no ha afectat l’àrea del Pirineu, on hi ha les capçaleres dels principals rius del país. Allà les nevades dels últims hiverns han deixat gruixos acumulats d’entre 2 i 5 metres per temporada. Molta aigua que, amb la fosa de la primavera, va a parar als rius i als embassaments. Així doncs, a dia d’avui els pantans de les conques internes de Catalunya es troben al 84.1% de la seva capacitat, i els de la conca del Segre, les Nogueres i l’Ebre, al 85.7%.

Per bé que no cal patir, almenys de moment, per l’aigua de boca, cal tenir present que una situació com la que estem vivint a molts sectors del país és crítica. Ens trobem a les portes dels mesos més càlids i secs de l’any, en plena temporada d’incendis forestals. Els boscos estan patint de tal manera que ja hi ha pins i alzines que estan perdent fulla i fins i tot morint a tota la serralada litoral, des del Besòs fins a la Tordera. A més, moltes fonts comencen a portar un cabal molt inferior al normal, com és el cas de la Font de l’Amigó o la Font del Pop, a Badalona.

No s’entreveu cap canvi notable en el temps que faci pensar en una tongada de pluges generoses i generals, així que caldrà esperar a les típiques tempestes que, sovint, es presenten a finals de l’estiu.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

La revista

Segueix-nos

17,391FansAgradda
2,905SeguidorsSeguir
11,553SeguidorsSeguir

Autor

Compartir