“Sent los mariners y pescadors gent de tabola i tunanteria, calaren foch a un figurón…” D’aquesta manera, el baró de Malda feia referència en el seu Calaix de sastre a la cremada que uns pescadors feien a la platja de Badalona l’any 1785. Aquest és el punt de partida per a la instauració, l’any 1940, de la cremada del dimoni, que amb els anys s’ha convertit en l’acte més singular de les Festes de Maig de Badalona i que en un principi es va idear per fer de cloenda dels actes de la passada de Sant Anastasi.
L’historiador local Josep Maria Cuyàs va rescatar de l’oblit el text del Baró de Maldà que probablement feia referència a la cremada del mascaró de proa d’una embarcació, i amb la plantada del primer dimoni, va plantar la llavor d’una tradició que l’any 1991 va ser declarada d’interès turístic per la Generalitat. El primer dimoni va cremar l’11 de maig del 1940 a les excavacions, l’indret que ara ocupa el Museu. L’acte va néixer com una forma de revifar les celebracions en honor al copatró de la ciutat, sant Anastasi tot just acabada la guerra.
La confraria del sant, amb l’assessorament de Josep Maria Cuyàs i el suport del Gremi de Corders, va encarregar a Jaume Ribó el disseny del primer dimoni, una figura clàssica de banyut de la qual es conserva poca documentació gràfica. Francesc de Paula Giró va ser l’encarregat de donar forma a la figura. La celebració va anar guanyant adeptes fins al punt que la seva desaparició del programa de festes de l’any 1944, substituït per una actuació musical, va provocar la indignació popular i les crítiques de la premsa local, de manera que l’any següent va tornar la cremada, que s’ha acabat convertint en una tradició que a partir del 1955 s’instal·la de manera definitiva a la platja dels Pescadors, just al davant de la Rambla. Només l’any 2020, per la pandemia, el dimoni no va cremar a la platja.
