Badalona es troba en ple debat sobre quin model de ciutat vol ser. L’augment progressiu dels habitatges d’ús turístic i el seu impacte en el dia a dia dels veïns ha encès totes les alarmes. La nova regulació que prepara el govern local per controlar aquest fenomen ha obert una escletxa entre les institucions i el teixit veïnal, que veu amb preocupació el rumb que pot prendre la ciutat a partir del 2026.
Una ordenança que arriba amb retard
El passat mes de març, el Ple de l’Ajuntament va aprovar, amb els vots favorables del govern, l’abstenció del PSC i el vot en contra de la resta de l’oposició, la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per actualitzar l’ordenança municipal sobre habitatges turístics, vigent des del 2015. Aquesta reforma pretén posar fre a l’expansió descontrolada dels pisos turístics i establir condicions més estrictes per a la concessió de noves llicències.
Segons fonts municipals, actualment hi ha prop de 200 llicències actives a Badalona. Amb la nova normativa, que entrarà en vigor el 2026, un cop finalitzi la suspensió de llicències aprovada el 2024, es vol garantir una distribució territorial equilibrada per evitar la concentració d’aquests habitatges en determinats barris.
Què diu la nova normativa?
La reforma estableix diversos criteris:
- Per obrir nous habitatges turístics, caldrà destinar l’edifici sencer a aquest ús.
- Haurà d’existir una distància mínima de 300 metres entre edificis destinats a turisme.
- Les llicències no seran transmissibles.
- No es podran atorgar llicències en habitatges de protecció oficial.
Des del consistori s’afirma que aquestes mesures tenen l’objectiu de limitar els efectes negatius del turisme i preservar el dret a l’habitatge. Tanmateix, les entitats socials i veïnals discrepen profundament d’aquesta lectura.
L’oposició veïnal: el turisme pot expulsar el veïnat
Les Associacions de Veïns i el Sindicat de Llogateres de Badalona han iniciat una campanya de recollida de signatures per frenar la reforma. Afirmen que la modificació “obrirà la porta a una massificació dels pisos turístics”, i temen que la ciutat pugui arribar a comptar amb fins a 22.000 habitatges turístics legals en pocs anys si no s’hi posa fre.
“Badalona no pot seguir el camí de ciutats com Barcelona o Palma, on el turisme ha desplaçat el veïnat i ha disparat els preus del lloguer”, adverteixen. Les entitats denuncien que aquest tipus d’allotjament sol ser més rendible per als propietaris, fet que provoca una reducció del parc d’habitatge disponible per a residents, una pressió a l’alça dels preus i un trencament de la vida comunitària.
El cas de Dalt la Vila: un barri en transformació
Un dels barris més afectats per aquesta situació és Dalt la Vila, el nucli històric de la ciutat. Diversos veïns i comerciants denuncien que el barri s’està convertint en un “dormitori de turistes”, amb cada vegada menys habitants i més locals comercials tancats.
Aquesta entitat ha presentat al·legacions formals contra la nova ordenança i ja ha recollit més de 200 signatures en contra de la proposta municipal. Reclamen una moratòria indefinida de llicències i un pla de xoc per protegir el dret a l’habitatge.
Un debat obert sobre el model de ciutat
El debat sobre el turisme a Badalona va molt més enllà dels pisos turístics. Al centre hi ha una qüestió clau: quin model de ciutat volen construir els seus habitants? Una ciutat orientada al turisme o una ciutat centrada en el benestar del veïnat? Alguns sectors econòmics defensen que el turisme pot ser una font d’ingressos i una oportunitat per dinamitzar l’economia local, però els col·lectius socials insisteixen que cal establir límits clars. “No estem en contra del turisme, però no a qualsevol preu”, afirmen des del Sindicat de Llogateres.
I ara, què?
Amb la nova regulació aprovada i en procés d’al·legacions, el debat està més viu que mai. El 2026 marcarà un abans i un després per al turisme a Badalona. Fins aleshores, les entitats veïnals continuaran mobilitzant-se per evitar, diuen, que la ciutat perdi la seva essència.
