El pastís en forma de corona és compartit tant per occitans -de Gascunya a Provença- com catalans, sota diversos noms: còca, tortèl i fins mona (la tradicional té forma de tortell). El mot coca ve del fràncic kuk (que dóna el català cóc i coca, i l’occità còca), i tortell ve del llatí torta, que vol dir pa o coca rodons. El mot torta es troba en el català medieval, en italià, francès, espanyol, etc. Si més no, crec que aquests origen és més versemblant que el que ens proposa mossèn Alcover, que fa derivar tortell de “tort” (si de cas, s’hi ha produït un creuament, que ens recorda l’italià “tortello” (o “tortellini”, format de pasta).
El fet de posar-hi una fava (actualment també una figureta) ja es troba documentat a la Provença del segle XIV. Loís Stouff ho esmenta a Ravitaillement et alimentations en Provence aux XIV et XV siècles ens diu que un flequer ofereix als frares menors d’Avinyó com a “estrenes” (mot occità i català) “una fogassa on hi havia una fava”. Joan Amades i altres folkloristes també s’hi refereixen.
El tortell, arreu dels països catalano-occitans, és un dolç ritual: de reis i altres festes, del Ram o de Pasqua. A Gascunya, igual que a Catalunya (tortell, a Girona, mona a la resta de Catalunya), és el present que el padrí fa al seu fillol (jo mateix he seguit aquest costum fins fa pocs anys). És el “roscón” espanyol i altres dolços similars, fins a Flandes (cal recordeu el famós quadre “El rei beu”, de Brueghel: un costum també existent al Llemosí). A les Landes (Lanas) gascones, encara és costunm, també, que el padrí regala al seu fillol (filhòl; hilhòl en gascó) el hihlolé, o sigui, el “filloler” o tortell, fet igual que el que expliquem. La mona és un típic dolç de Pasqua de Catalunya i el País Valencià, incloent la Franja de Ponent. És en aquestes darreres zones -i també a les comarques meridionals del Principat- on es conserva la mona més tradicional, generalment en forma de tortell. A Occitània hi ha tradicions similars i, particularment, la del tortell de Reis guarnit amb una fava. Heus aquí com ho explica Robert Lafont als Contes libertins e faulas amorosas: “Aviá tanbèn comprat la còca. Èra lo jorn dei reis. La corona de carton daurat espera sus la taula cu aurià agut la fava”.
Als diversos països occitans, altres pastissos plans corrents són el pastís estirat, la crostada, fogassa, el clafotís o la pompa provençal. Pel que fa a al còca en forma de tortel, també s’anomena tibèl (de “tibar”) rei-bèu, reinatge, reialme, etc.
