Aquest dimarts s’han commemorat els cinc anys de l’incendi de la nau ocupada del barri del Gorg, una tragèdia que va causar la mort de cinc persones que hi malvivien i que va deixar una sisena víctima mortal mesos després a causa de les ferides. L’acte d’homenatge ha servit també per denunciar, de nou, la precarietat residencial que continua afectant centenars de persones a la ciutat.
Diversos col·lectius socials han escollit l’antic institut B9, al Remei, on viuen actualment unes 400 persones d’origen subsaharià, com a punt de trobada per recordar les víctimes i advertir que les condicions en què es troben molts dels seus residents són “molt preocupants”. Han remarcat que el drama viscut al Gorg podria repetir-se si no hi ha una resposta institucional clara.
Els residents del B9 relaten que les darreres setmanes s’han viscut amb “molt nerviosisme i inquietud”, davant la possibilitat d’un desallotjament imminent. Expliquen que molts passen les nits en vetlla, temen que la policia arribi en qualsevol moment i assenyalen que una cinquantena dels actuals ocupants ja van fugir de la nau incendiada fa cinc anys.
Els afectats consideren que no hi ha alternatives reals ni acompanyament suficient. Reclamen suport laboral i residencial que els permeti accedir a contractes estables i habitatges dignes, i denuncien que els seus ingressos baixos i les situacions de discriminació els dificulten absolutament poder llogar una habitació.
Diverses entitats socials subratllen que l’atenció municipal actual només arriba a una petita part dels afectats i alerten que el panorama després d’un eventual desallotjament del B9 pot ser “molt greu” si no es reforcen els recursos.
Els residents, tots homes d’entre 18 i prop de 60 anys, expliquen que sobreviuen amb feines esporàdiques i molt precàries. Alguns asseguren que no tenen cap alternativa clara per quan es faci efectiu el desallotjament: “No podem viure al carrer”, insisteixen.
