L’Hospital Germans Trias tracta amb radioteràpia interna selectiva (SIRT, per les seves sigles en anglès) cada any més de deu pacients amb càncer hepàtic que només podien rebre tractament pal·liatiu. Es tracta d’una tècnica mínimament invasiva que redueix la mida del tumor permetent una esperança de vida més llarga i oferint, en molts casos, la oportunitat de què puguin ser operats de manera segura. Aquesta tècnica innovadora permet tractar tant metàstasis hepàtiques com tumors primaris hepàtics (hepatocarcinoma i colangiocarcinoma) amb molt bona tolerància, ja que els pacients reben l’alta a les 24 hores del procediment. Tot i que la SIRT és un tractament mínimament invasiu pels pacients, es tracta d’una tècnica d’alta complexitat que requereix la coordinació d’un equip multidisciplinari de la Direcció Clínica Territorial de Diagnòstic per la Imatge, que inclou els serveis de Medicina Nuclear i la secció de Radiologia Intervencionista, en col·laboració amb els Serveis de Cirurgia General i Digestiva, Oncologia, Aparell Digestiu i el Servei de Física Mèdica i Protecció Radiològica de l’ICO.

Medicina personalitzada que ataca el tumor per dins

La radioteràpia interna selectiva consisteix en l’administració de microesferes carregades amb un radiofàrmac (Holmi-166 o Ytri-90) directament al tumor a través del torrent sanguini, mitjançant un catèter. Això permet que la radioactivitat es concentri en el tumor, sense afectar el teixit hepàtic sa. Es tracta d’una tècnica personalitzada per a cada pacient ja que l’elecció del radiofàrmac i la dosi administrada depenen de les característiques del pacient i de la lesió. “En el comitè de tumors seleccionem els pacients tributaris d’aquesta tècnica. Posteriorment, valorem el millor abordatge possible per tractar la lesió”, explica Jaume Sampere, cap de secció de Radiologia Vascular Intervencionista.

La tècnica consta de dues fases: planificació i tractament. En la fase de planificació, es realitza una arteriografia per identificar els vasos sanguinis que nodreixen el tumor i s’administra una petita fracció de radioactivitat. “D’aquesta manera podem estudiar el comportament del tumor i calcular de manera precisa la dosi radioactiva que injectarem el dia del tractament, minimitzant al màxim lesionar el teixit hepàtic sa”, precisa Glòria Moragas, cap de Medicina Nuclear. La fase de tractament es realitza dies després i consisteix en l’administració a l’interior del tumor de les microesferes amb la dosi terapèutica de radiació calculada prèviament a la fase de planificació.

Tractament pont cap a la curació

Gràcies a què la dosi de radiació que s’administra al tumor és molt alta, s’aconsegueix  destruir la lesió i reduir la seva mida. Així, segons Esteban Cugat, cap de la Unitat de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica del Germans Trias, “la SIRT pot considerar-se com un tractament pont cap a una cirurgia de resecció amb finalitat curativa ja que, en certes circumstàncies, ha obert la possibilitat d’operar un tumor que inicialment no ho era per la seva grandària o localització. Gràcies a aquesta tècnica s’aconsegueix tant disminuir la mida del tumor com afavorir el creixement del fetge sa que queda, i fa que la cirurgia sigui possible i més segura”. Un 24% dels pacients tractats a Germans Trias amb SIRT han pogut ser operats satisfactòriament.

Pioners en el tractament amb Holmi-166

L’Hospital Germans Trias ha estat el primer centre de l’estat espanyol en oferir la SIRT amb Holmi-166, un radiofàrmac de recent aparició que presenta avantatges tècniques, especialment en la fase de planificació, respecte al tractament convencional amb Ytri-90 i que permet una quantificació òptima de la dosi a administrar. El primer cas es va fer el desembre de 2018 i actualment ja s’han tractat 14 pacients.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom