Els alcaldes de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs s’han aliat per reclamar més recursos que permetin impulsar el territori i re enfocar-ne el model econòmic. En un acte conjunt aquest dimarts, Xavier Garcia Albiol, Núria Parlon i Joan Callau han criticat la falta d’un ens que vertebri les polítiques socials, educatives i econòmiques al Barcelonès Nord d’ençà que es va dissoldre el Consell Comarcal, i han demanat remeiar-ho a través del Consorci de Besòs o d’un nou organisme propi. També han instat l’Àrea Metropolitana a fomentar l’equilibri territorial. Els batlles han assenyalat les Tres Xemeneies, els campus universitaris de les tres ciutats i el projecte feminista CIBA com a filons principals a reforçar. A través del manifest ‘Aliança per a la recuperació de la comarca Barcelonès Nord – Besòs’, els tres alcaldes lamenten que la desaparició del Consell Comarcal del Barcelonès a finals del 2019 deixés els seus municipis sense una estructura institucional que els coordini i faci de paraigües a l’hora d’adreçar-se a la Generalitat o a altres administracions. Una mancança a la qual, diuen, s’hi sumen les dificultats a l’hora de gestionar serveis o recursos comarcals. Si bé admeten que el Consorci Besòs actua com a ens comunitari, també assenyalen que està especialment enfocat a polítiques relacionades amb la planificació urbanística i qüestions mediambientals. Al mateix temps, asseguren que hi ha una “paràlisi en la planificació estratègica” que no facilita el disseny de polítiques conjuntes en matèria social, educativa i econòmica.
Per això, Albiol, Parlon i Callau afirmen que és “del tot necessari” crear un ens per dissenyar les polítiques públiques supramunicipals o bé re formular els estatuts del Consorci Besòs. En paral·lel, demanen que l’Àrea Metropolitana de Barcelona impulsi un model conjunt basat en el reequilibri territorial dels recursos. Volen que es prioritzin programes estratègics que fomentin l’equitat entre municipis “i no només la igualtat”.
Arran de la crisi de la covid-19, els tres alcaldes lamenten que el Barcelonès Nord és un territori “empobrit” i “greument castigat”. Asseguren que ara per ara hi ha “escasses perspectives” de poder revertir el creixement de la pobresa en alguns sectors, motiu pel qual exigeixen inversions estratègiques que resolguin aquest escenari. Unes actuacions que, remarquen, han de passar per la re industrialització i l’atracció d’inversions. En aquest sentit, reclamen aprofitar els fons europeus Next Generation. Els veuen una “oportunitat” per dotar el territori d’infraestructures que atraguin indústries vinculades a l’economia verda, “lluny de les fàbriques del segle XX”. Millorar la connectivitat i invertir en xarxes 5G i 6G són algunes de les peticions que fan les tres ciutats per poder competir al mercat econòmic del futur, mentre també reivindiquen inversions que evitin la bretxa digital.
Així, Albiol, Parlon i Callau es comprometen a desplegar un pla estratègic amb horitzó al 2030 que, asseguren, inclourà un pla de xoc contra la vulnerabilitat social. En aquesta estratègia de reactivació econòmica, aposten per focalitzar els recursos en la transformació urbanística de les Tres Xemeneies, en potenciar i diversificar l’activitat de les zones industrials, i en impulsar la CIBA i Grameimpuls. També remarquen la importància de donar suport als programes d’especialització dels campus Besòs, Torribera i Germans Trias per atraure noves empreses.
