Aquest dilluns, Badalona va viure una de les jornades més insòlites i impactants dels últims anys. A les 12.32 del migdia, una apagada elèctrica va deixar sense llum la ciutat —i tot el país— durant més de dotze hores. El tall, que en un primer moment es va pensar que era local, va acabar esdevenint una apagada general de proporcions desconegudes en la memòria recent.
Primers minuts
Els primers minuts van estar marcats per la confusió. Molta gent creia que es tractava d’un problema puntual a casa seva, al seu edifici o establiment. Però amb el pas dels minuts i gràcies a les ràdios portàtils amb piles, la població va començar a entendre l’abast real de la situació. Enmig de la falta de comunicació i connexió a Internet, la veu de les ones es va convertir en el fil conductor d’informació. A Badalona, l’emissora Rac1 va ser clau: des del primer moment, va mantenir una programació constant i de servei públic. Molts veïns col·locaven transistors a les portes dels comerços o fins i tot als balcons, convertint els carrers en espais d’escolta col·lectiva i de resistència informativa. Catalunya Ràdio també va jugar un paper fonamental per informar.
Comerços tancats
L’apagada va tenir un impacte immediat en l’activitat comercial. Cap a la una del migdia, molts establiments ja havien decidit tancar portes. Sense llum, sense datàfons, sense refrigeració ni forns, el dia es feia llarg i incert. Forns de pa van haver de cancel·lar la fornada de la tarda, botigues no podien atendre els clients, i els bars es van veure incapaços de servir cafès o refrescos. A mesura que avançava la tarda, la imatge de persianes abaixades es repetia arreu, convertint la ciutat en una postal estranya.
Quan va arribar la nit
Quan el sol es va pondre, la situació es va fer encara més visible i inquietant. Badalona va quedar literalment a les fosques. Només els llums dels cotxes i alguna espelma improvisada il·luminaven uns carrers habitualment plens de vida. El contrast era colpidor: una ciutat de més de 200.000 habitants, submergida en una foscor gairebé absoluta.
I va arribar la llum
Els primers barris a recuperar la llum ho van fer de forma progressiva i desigual. Al nord de la ciutat, el Manresà va ser dels primers a tornar a tenir electricitat, cap a les nou del vespre. A Canyadó i a la zona de Casagemes, la llum va tornar a quarts de deu. El Centre i altres barris van haver d’esperar fins ben entrada la matinada. En total, més de dotze hores d’una apagada que ningú recorda haver viscut abans a la ciutat.
Les causes exactes de l’apagada encara no s’han fet públiques del tot, però tot apunta a un col·lapse general de la xarxa elèctrica d’origen encara desconegut. Mentre esperem explicacions clares i solucions de futur, el que ha quedat clar és que, en plena era digital, la ràdio i els veïns han tornat a ser protagonistes inesperats d’una jornada que passarà als llibres d’història.
